D’acord amb les teories Duvergerianes a llarg termini només els partits polítics viables s’haurien de presentar en solitari a les eleccions, mentre que els partits no viables haurien de crear coalicions preelectorals o retirar-se de la competició. Tanmateix, partits no viables d’arreu del món continuen presentant candidatures, posant en qüestió les teories Duvergerianes. Partint de la paradoxa que més partits dels que és esperat presenten candidats, argumento que la superposició d’arenes electorals genera oportunitats per partits viables perquè presentin candidatures en arenes on no són viables. Mitjançant entrevistes en profunditat a líders polítics del Canadà i d’Espanya mostro com la superposició d’arenes electorals ha convertit la decisió de presentar candidatures quan no s’és viable en l’estratègia dominant, mentre que crear coalicions o retirar-se de la competició són alternatives subòptimes. Aquesta situació porta a un excés d’oferta de partits polítics competint en comparació amb el que les teories de Duverger prediuen. Mitjançant una anàlisi comparada amb dades per 46 països analitzo els mecanismes institucionals i sociològics que expliquen variació en el nombre de partits polítics que competeixen quan no són viables

Replication data for "Parties, Elections and Viable Contests. Competition and Contamination Effects" (Ashgate Publishing, 2014) & "Set on Competing: Contamination Effects and Parties’ Entry Decisions in Mass Elections" (Thesis doctoral UPF, 2012). Data in Stata format (.dta) and CSV. Replication data for Stata (.do) and codebook instructions.